Bonobo: “Migration”

Take an input an let it work in other places

El sisè album d’estudi del productor de Brighton és una lliçó de mestratge, que demostra una gran convicció d’idees, perfeccionisme de detalls i gran resolució tècnica en executar-les. Se l’esperava amb expectativa, després de deixar el llistó molt alt amb “The North Borders” (Ninja Tune, 2013), i no ha decebut. Bonobo entra per la porta gran del 2017, penjant el cartell de “Sold out” per partida doble, tant a la seva cita de Madrid com a la barcelonina del Razzmatazz 1, prevista pel 15 de març, demostrant que els seus seguidors estan ansiosos per comprovar com “migra” el contingut, del dispositiu reproductor al directe.

Migration” és un àlbum de solvència i serenitat, somiador en gran part de la dotzena de temes que el componen. Emotivitat és la paraula que els travessa per gruix o per finesa. S’hi mou a cavall entre el so orgànic i l’electrònic, acuradament amalgamada per la veu i una instrumentació analògica decidida i sense complexos. Un desplegament generós de bateria, piano, guitarra, baix, arranjaments orquestrals, instruments de corda i seccions de vent embolcallen o es contraposen al beat tecnològic en un joc intricat de contrapartides. Les primeres notes de “Migration”són definitòries. Un sampler repetitiu serveix de base a un teixit de contrapunts de piano que dóna pas a la propulsió jazzística, genuïna marca de la casa. No en va, “Animal Magic” (Tru Thoughts, 2000), el primer treball de Bonobo, va cridar l’atenció a la gent de Ninja Tune .Aleshores treballaven, entre altres, amb The Cinematic Orchestra per aconseguir una sonoritat definitòria de segell. Des de llavors, Bonobo ha estat un dels seus elements clau, en una nòmina engrandida per Actress, Romare, Falty DL, Illum Sphere, The Invisible…En aquest sentit, “Migration” és, d’entrada, un homenatge a l’experimentació del “beat interromput”, al qual el segell es va consagrar en els seus inicis.

El nou treball del productor britànic arriba quatre anys després de “The North Borders” (Ninja Tune, 2013), àlbum d’enorme repercussió que el va fer girar durant un any i mig per una trentena de països de quatre continents fins acumular una audiència total de gairebé dos milions de persones. “Migration” és la conseqüència, la reflexió i l’aprofitament creatiu de la vida rutilant d’un DJ. Neix de l’alienant “loop” d’aeroport-hotel-sessió-hotel-avió-nova destinació, repetit de ciutat en ciutat. En aquestes circumstàncies qualsevol indicador particular arriba a desdibuixar-se en situacions, experiències, noms i entorns del tot canviants; una voràgine impossible de processar. En les seves pròpies paraules, “Migration” és un “estudi de les persones i dels llocs”, amb un clar afany de contrast i provatura que declara com a la intencionalitat principal de l’àlbum: “es interessant veure com a una persona agafa una influència d’una part del món i es mou amb aquesta influència per afectar una altra part del món. Amb el temps, les identitats dels llocs evolucionen”. Una voluntat de contrast que es comprova en el vídeo clip que acompanya “Kerala”, el primer single de l’àlbum. El títol és el nom de l’estat indi que voreja el Mar d’Aràbia, conegut per les seva extensió de platges paradisíaques on “Déu hi té el seu reialme”. Aquest eslògan turístic es transforma en les imatges d’una dona sota els efectes d’un atac d’ansietat en un parc d’una ciutat occidental. La peça és pertorbadora i obsessiva, editada concatenant fragments repetits a la “stop-and-go”.

A la sensació volàtil i fugissera de no pertànyer a cap lloc durant un període perllongat de temps, Bonobo hi oposa aprofitar els moments que van aconseguir cridar la seva atenció. La predisposició és captar els eufòrics sense menysprear altres estats anímics. “Inputs” que són sensacions, enregistrades mentalment o en un dispositiu, bolcades per experimentar com es transformen en altres indrets, en altres entorns. Una ambiciosa descripció de sentiments humans migrats d’un lloc a un altre del planeta, bocins de realitat i experiència que apareixen aïllats del context original en què van impressionar. A “Migration”, hi ha tota mena d’enregistraments de camp: la remor de les aspes giratòries d’un “steam boat” a Nova Orleans, el soroll del centrifugat d’una assecadora en una bugaderia d’Atlanta, un ascensor de l’aeroport de Hong Kong, el so del detector de barres en passar un producte per la caixa registradora d’un 7 Eleven de qualsevol ciutat, la pluja apaivagada de Seattle…

Després de tres anys voltant pel món, sense residència fixa, la majoria de les idees incloses a “Migration” es van testar durant la seva residència al club Output de Brooklyn, com ara l’“Outlier”, que figura com a un dels títols de l’àlbum, un concepte extret de l’estadística, que es defineix com allò imprevist que apareix en una mostra. Una idea que es va transformar en la primera edició d’una convocatòria “fora de lloc”, en acte comissariat pel mateix Bonobo, que va reunir Romare, Throwing Snow, Gilles Peterson i Maya Jane Coles, entre d’altres, el 12 de març de l’any passat al Tobacco Dock de Londres. Mentre feia xup xup “Migration”, Bonobo va canviar la ciutat de Nova York (“un entorn sorollós i estressant”) per Los Angeles, una altra ciutat plena de gent migrada, però amb més opcions espaioses i de tranquil·litat.

El so del charango (popularitzat per Manu Chao) i les percussions andines són recurrents en temes com “Grains”, “Break Apart” i “Kerala”, mentre que, l’exotisme de la musicalitat Gnawa i els seus samplers vocals ajuden a argumentar la motivació de l’autor a titular “Migration” al seu nou treball. La idea és correcte, plenament justificada. Va reunir a col·laboradors de diverses procedències, escollits entre artistes que combinen el so orgànic i l’electrònica, destinats a vehicular la veu humana en el seu concepte de dislocació: el canadenc Michael Milosh, el 50% de Rhye, duet d’R&B resident a L.A, per a “Break Apart”; l’australià Nick Murphy (aka Chet Faker) per a “No Reason”, Nicole Miglis del grup de Florida (EUA) Hunderd Waters per a “Surface”, i la banda Innov Gnawa, col·lectiu liderat per l’expatriat Samir LanGus, originari de Fes (El Marroc), va servir per embastar “Bambro Koyo Ganda”.

Però l’autèntica migració s’ha de buscar en el sentit digital del terme, més exactament en aquest concepte aplicat a la telemàtica: “migrar”, procés consistent a fer que les dades i les aplicacions existents funcionin en un ordinador, software o sistema operatiu diferent. Abusant del símil, l’àlbum “Migration” fa una passa gran en el procés de bolcar la crua experimentació electrònica en altres àmbits operatius. En altres paraules, aconseguir compatibilitzar les seves troballes per actualitzar i enriquir altres gèneres com són l’R&B (“Figures”) o, fins i tot, el pop (“No Reason”, “Surface”, “Break Apart”). Bonobo, amb “Migration”, s’uneix al camí obert per Caribou, Jon Hopkins…Well done, man!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s