Commix: ‘Generation EP2’

De sobte, drum’n’bass

L’actualitat discogràfica certifica una certa mirada cap enrere, cap a esquemes i pautes de gèneres que, per la importància i influència que han tingut, mereixen profitoses segones lectures. A les iniciatives promogudes per segells de naturalesa revisionista, cal afegir les que provenen de figures consolidades que, amb caràcter personalista, revifen moviments, metodologies i actituds a tall d’homenatge. Aquest és el cas de Kölsch, que ha inaugurat el seu propi segell, IPSO records, amb el dotze polzades “Dogma1/Dogma2”, una proposta compartida amb Michael Meyer consistent en el repte de crear a partir de la utilització d’un únic instrument, seguint les pautes del famós Dogma cinematogràfic danès. Un pas de rosca que desmitifica l’abús tecnològic en favor de la creativitat austera, que és, també, un tribut al treball dels pioners. Hi ha revisions que són reflexions. Arriben de la ma de músics i productors que són crítics amb la nostàlgia dels moments àlgids d’un gènere o estil en qüestió. Si a la xarxa encara ens trobem entrades que es pregunten “per què no ha tornat el jungle ?”, tenim Zomby, que respon amb un iconoclasta “Ultra”. Ve a dir que incidir en un gènere o estil concret mantenint escrupolosament els seus trets d’identitat acaba en paroxisme i, en tot cas, en una activitat redundant, en una repetició cada cop menys interessant. També hi ha revingudes protagonitzades per aquells que no van tenir ocasió de materialitzar la seva aportació evolutiva quan tocava. Aquí ens trobem amb Commix, més ben dit, amb George Levings, el 50% del duo de Cambridge que, al costat de Guy Brewer, va debutar el 2007 amb l’àlbum “Call To Mind” a través del segell de Goldie, Metalheadz.

L’àlbum va arribar tard i malament, sobredimensionat per una promoció que el qualificava com “el retorn del drum’n’bass” i comparat amb fites inqüestionables del gènere com “New Forms” (1995), de Roni Size/Reprazement, i “Timeless” (1995), del mateix Goldie. La realitat, però, s’ajustava més a un exercici nostàlgic que a una aportació. Era més un reviure els orígens pioners de 4hero (Dennis “Dego” McFarlane i Mark “Marc Mac” Clair), més un acostament al “Natural Born Killer” (1995), de Photek, o al drum’n’bass jazzístic de LTJ Bukem, que una autèntica oferta de senyal evolutiu. Quan es va editar l’àlbum, tot estava dit en el drum’n’bass, a tot estirar, la formula hibridava amb altres gèneres com el rock, cas notable de Pendulum, o era element recurrent del 2-step que nodria el R&B fins avorrir.

Després d’un segon treball, “Dusted” (2012), Levings i Drewer van partir peres. Mentre que aquest últim va adoptar l’alias Shifter per al techno, Levings va explorar el house com a Endian, sense abandonar el nom artístic de Commix, que va conservar cara al futur. Durant aquests anys, segons ha declarat a Resident Advisor en una entrevista via e-mail, es va dedicar al relax i a formar-se, a millorar la seva tècnica al piano i a “treure’s un màster com a enginyer de so i, el més important, fer una immersió en altres formes de música i estils de producció”. Va trobar de nou l’empenta: “la passió, com a forma d’expressió”.

L’abril d’aquest any, va aparèixer “Generation EP1” al Soundcloud de Commix, que informava de la possibilitat d’aquirir en vinyl la remescla que el duo britànic SpectraSoul (Jack Stevens i David Kennet) va fer del tema “Justified”, la cara B del single “Envious/Justified” (2009), fins aleshores només disponible en format digital. També incorporava material prèvi, poc conegut, com “Generation” i “Deepdubs”. S’entreveia el retorn de Commix, confirmat aquesta setmana amb l’edició de  “Generation EP2”, quatre temes originals que són avançament d’un nou àlbum, previst per l’any que ve via Metalheadz.

El drum’n’bass present a “Generation EP2” és una apel·lació emotiva i generacional a un gènere que va dominar la música electrònica de la segona meitat dels anys 90. És immediatament reconegut en el primer tall, “Freefall”, amb el seva característica propulsió trepidant. A diferència del patró de gènere que, en el seu paroxisme, va arribar a seqüenciar breakbeats amb samplejats i sintetitzadors en un tot, de pulsació gairebé sinàptica, aquí les concatenacions frenètiques són simple esquelet rítmic. S’abandona la idea del sampling embotxat per dotar-lo d’utilitat melòdica i s’obre espai al protagonisme dels sintetitzadors. A “Generation EP2”, el drum’n’bass actua com a simple patró rítmic, inserit en un altre paisatge musical, molt més melòdic i relaxat, de clara influència deep house.

Aquesta deriva es fa molt notable als primers compassos de “Honey”, on el factor drum’n’bass actua com a contrapunt de l’atmosfera creada prèviament, un cos rítmic en primer pla que vigoritza les línies de sintetitzadors que es configuren de fons. El mateix esquema es reprodueix a “Arplong” (sols disponible en l’edició digital), amb la particularitat que en aquest tema s’eixampla el camp d’acció a una interrelació estilística. L’atac és de pols techno, que  dóna pas a un sampling seqüenciat, amb una incidència que cau a plom des del principi fins al final, a partir del qual afloren línies melòdiques i arpegis que conformen un trifàsic harmònic. Un estilitzat drum’n’bass s’insereix com a element de mútua connexió entre les tres accions. “Arplong” no seria possible sense un previ “Behold”, potser la síntesi més interessant que aporta “Generation EP2”, on es materialitza la fase d’estudi i actualització que George Levings ha dut a terme tots aquests anys: la deconstrucció del patró drum’n’bass per compatibilitzar-lo amb altres expressions. El genèric “rigidesa de formes” no va enlloc.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s