“Shaft”: Soul orquestrat

Clàssic de la Blaxploitation i pioner musical

Avui fa 45 anys que Isaac Hayes va editar “Theme From Shaft”, el tema central de la pel·lícula “Shaft/ Las noches rojas de Harlem”, a través del segell Enterprise, filial creada expressament per Stax Records cara a donar sortida al treball del seu artista estrella. El tema va arribar al mercat en una versió reduïda respecte a la que va aparèixer originalment a la banda sonora. Juntament amb “Soulville” i “Do Your Thing”, era un dels tres temes vocals d’un àlbum doble, publicat a mitjans d’agost del 1971, que contenia una dotzena més de talls instrumentals.

                                         sin-titulo-33

La música que acompanya el film es va gravar als estudis MGM durant dos mesos. Un cop es va enregistrar la partitura amb els arranjaments definitius, el grup The Bar-Kays va afegir-hi els passatges rítmics, i es van enllestir les peces orquestrades i les parts vocals en poc més de tres dies. La versió fílmica i la que es va editar comercialment difereixen tècnicament, doncs Isaac Hayes va voler tornar a gravar i arranjar alguns fragments de l’àlbum als estudis de Stax Records, amb més recursos tècnics que els antiquats estudis MGM.

Alimentat per la popularitat de la pel·lícula, “Theme From Shaft” va ser un èxit musical absolut i, en alguns aspectes, sense precedents. El tema es va situar al capdamunt del Billboard Hot 100 US Singles Chart,  rànquing de referència de la música popular als Estats Units, sense distinció de gèneres ni estils.

El 1972 va ser l’any dels reconeixements. Entre altres guardons, “Theme From Shaft” va guanyar l’Oscar a la millor cançó original per a pel·lícula, amb la qual cosa Isaac Hayes es va convertir en el primer artista afro nord-americà que l’Acadèmia de Hollywood premiava fora de les categories interpretatives, i el primer en ser el compositor i intèrpret de la cançó guanyadora. Als Grammy, la banda sonora es va endur els guardons de millor enginyeria de so (no clàssic), millor arranjament instrumental i millor composició instrumental per a pel·lícula. Des de l’any 2000, “Shaft” forma part de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en l’apartat de Registres Fílmics Nacionals, per la seva significació “cultural, històrica i estètica”.

                                     Resultat d'imatges de poster movie shaft

Dirigida per Gordon Parks i protagonitzada per Richard Roundtree, el film “Shaft” es va avançar a l’èxit de “Dirty Harry/ Harry el brut” (Don Siegal), que es va estrenar el 23 de desembre de 1971. La productora Metro-Goldwyn-Mayer va tenir la intuïció, la perspicàcia i la valentia de creure en una estètica molt concreta, que era material sensible per a un sector de la societat,  amb l’habilitat de crear un producte comercialment sense fissures,  d’àmplia acceptació popular. De fet, el film està considerat com un dels títols pioners del subgènere de la Blaxploitation, i representa una alternativa racial a l’arquetip blanc de “detectiu/inspector resolutori”, que agradava molt al públic de l’època.

A banda dels mèrits cinematogràfics, de l’èxit comercial i de crítica del film, “Shaft” va tenir una transcendència musical pròpia. Entre les dates del 2 de juliol i el 30 de setembre de 1971, les corresponents a l’estrena de la pel·lícula i a la sortida al mercat del seu tema principal en format de 7 polzades, el gènere del soul va viure una actualització estilística molt notable, difosa a través de la pantalla gran del cinema, amb gran acceptació per part del públic nord-americà i, per extensió, de la resta del món occidental.

Des del 1967, el soul s’havia hibridat amb els ritmes sincopats per crear el funk, via “Cold Sweat” de James Brown. Aquell mateix any, el músic de sessió de Stax Records va començar la seva carrera com a intèrpret amb “Presenting Isaac Hayes”, on agafava els fils del funk i el soul per trenar-los en un nou teixit orquestral. L’àlbum seria el precursor de “Hot Buttered Soul” (Enterprise, 1969). La seva consolidació incloïa només quatre temes, de llargs desenvolupaments instrumentals i arranjaments orquestrals molt elaborats, que prefiguraven l’èxit de “Shaft”. Pel cap baix, va inspirar l’acompanyament orquestral amb el qual Barry White va adornar el seu estil narratiu de seducció.

Aquell estiu del 1971, el soul anava molt regirat i inquiet, amb portes obertes per totes bandes. Marvin Gaye, amb l’àlbum “What’s Going On”, deixava l’empremta inesborrable d’“Inner City Blues (Make Me Wanna Holler)” a mitjans de setembre, mentre que  The Chi-Lites, amb “Have You Seen Her”, o The Persuaders, amb “Thin Line Between Love And Hate”, eren epítoms del soul històric, de la vella escola. Tot estava obert. Tothom buscava el seu camí. Sens dubte, “Shaft” va ser la pedra filosofal que els productors Kenny Gamble i Leon Huff (Gamble and Huff) van utilitzar per fer de Filadèlfia la capital del soul de mitjans dels 70, a partir del so creat als Sigma Sound Studios i difós pel segell Philadelphia International Records. Un so característic, reconegut immediatament per unes orquestracions brillants i luxurioses, amb seccions de ritme trepidants a càrrec de la MFSB, la banda pròpia del segell, que va propulsar el llegat d’Isaac Hayes fins al paroxisme del soul orquestrat, TOSP (The Sound Of Philadelphia). La resta és la història d’una hegemonia d’èxits, amb noms com ara Harold Melvin and The Blue Notes, The Intruders, The O’Jays,  Three Degrees, Lou Rawls, Teddy Pendergrass, Billy Paul, McFadden & Whitehead…

“Shaft” va morir d’èxit. Isaac Hayes va voler cobrar els “royalties” de la venda massiva del disc a Stax Records, empresa que, malgrat el seu historial d’èxits i influència, tenia seriosos problemes financers. La suma va resultar tan elevada que no la va poder pagar, provocant la seva fallida el 1977, dues dècades després de la fundació de la companyia a Memphis, Tennesse. El 2004, després de múltiples vicissituds i litigis, Concord Records es va fer amb el control del consorci Fantasy Group, propietari fins aleshores de Stax Records. La seva activitat com a segell discogràfic es va reprendre, dedicada a l’edició esporàdica de material nou, tot i que, fonamentalment, ha revisat el seu fons de catàleg en els últims anys, amb sorpreses com ara la publicació de gravacions inèdites conservades als seus arxius.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s