Otis Redding: “Fa-Fa-Fa-Fa-Fa (Sad Song)”

“Fa”: buf de metall

Ara fa 50 anys, l’última setmana de setembre de 1966, Otis Redding sonava amb “Fa-Fa-Fa-Fa-Fa (Sad Song)”, cançó que va avançar l’àlbum “The Complete and Unbelievable: The Otis Redding Dictionary of Soul”, publicat a mitjans d’octubre del mateix any. Aquest títol va ser el cinquè de la seva discografia i el quart que va editar a través de Volt Records, filial de Stax Records.

“Fa-Fa-Fa-Fa-Fa (Sad Song)” ha passat a la història per la cadenciosa onomatopeia de la “Fa” repetida, una tornada que té la seva anècdota. La cançó, com una gran part del seu repertori, està coescrita per Otis Redding amb la col·laboració del guitarrista de sessió Steve Cropper (líder de The Original Blues Brothers Band). Tenien una manera molt sistemàtica de treballar: Otis aportava la idea principal i Cropper l’arrodonia. Redding solia apuntar amb onomatopeies els passatges que corresponien als arranjaments de vent. En aquesta ocasió, la indicació escrita es va convertir en tornada, que Otis Redding va cantar, acompanyat per la segona veu de David Porter, seguint els bufs de metall dels saxofons i la trompeta del grup de sessió Memphis Horns.

“The Complete and Unbelievable: The Otis Redding Dictionary of Soul” es va enregistrar amb músics habituals de les seves sessions, com ara Booker T. Jones, líder de Booker T. & The MG’s, i un, aleshores, desconegut Isaac Hayes al piano. L’àlbum va destacar per “Fa-Fa-Fa-Fa-Fa (Sad Song)” i “Try A Little Tenderness”, al costat de dues versions, “Tennesse Waltz” i l’original dels Beatles, “Day Tripper”.

                                                      sin-titulo-3

Amb treballs com “Pain In My Heart” (Atco, 1964) i els tres consecutius que va publicar per a Volt durant el 1965, ”The Great Otis Redding Sings Soul Ballads”, “Otis Blue: Otis Redding Sings Soul” i “The Soul Album”, l’artista de Georgia tenia una bona col·lecció d’originals i versions en el seu repertori. En aquell 1966, ja era conegut com a compositor per “These Arms Of Mine”, “Respect”, que va popularitzar posteriorment Aretha Franklin, i “I’ve Been Loving You Too Long”, que va compondre amb Jerry Butler. Tot i aixó, Otis Redding encara no era la llegenda del soul que tots reconeixem actualment. En aquella època el seu fort eren els directes, una apassionada manera de dominar l’escenari, que el va convertir en un dels intèrprets més populars de l’anomenat “Chitlin’ Circuit”, amb el permís de James Brown. Havien de passar dos anys perquè arribés el seu gran clàssic, “Dock Of The Bay” (1968), obra pòstuma que es va publicar després de la seva mort, el 10 de desembre de 1967.

Stax Records ve a recordar els famosos directes d’Otis Redding amb “Live at The Whisky A Go-Go: The Complete Recordings”, que veurà la llum el 21 d’octubre. La caixa de sis CDs  documenta cronològicament les set actuacions íntegres, remesclades i remasteritzades, que el soulman va fer entre les dates del 8 al 10 d’abril de 1966 al famós local del Sunset Strip de Los Angeles.

                              sin-titulo-4

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s