Bob Moses: Un any d’emotrònica

El llarg recorregut d’un primer àlbum

Avui fa un any que es va publicar “Days gone by”, el debut en llarga durada del duet canadenc (Vancouver) Bob Moses. Es va donar a conèixer en el circuit underground de clubs de la ciutat de Nova York, principalment en els barris de Brooklyn i Manhattan. Aquestes actuacions els van servir per foguejar un repertori inicial, editat pel segell local Scissors & Thread. Amb el seu primer treball, Jimmy Vallance i Tom Howie van entrar a formar part d’una tendència que s’imposa per moments. Els dos són agents actius d’aquesta electrònica que, en el seu estat més líquid i permeable, s’escola per les escletxes del pop rock independent, un marc que el temps ha demostrat un pel maniqueista i amb necessitat de renovació. Serveixi de comentari al marge la sorpresa que reserva Bon Iver per al folk amb “22, a million”, àlbum previst per a final de mes.

“Days gone by” va ser un debut celebrat del 2015, una desena de composicions que omplien un espai vuit, que dialogaven entre l’actitud i els paràmetres indie del pop rock i la fluïdesa de la producció electrònica. El duet va saber utilitzar els recursos propis d’aquests dos àmbits amb habilitat. Tom Howie, amb la seva veu arrossegada i melosa, descrivia històries de fosca introspecció, envoltades d’atmosferes sempre noctàmbules. La instrumentació era convencional, tant com orgànics són els acords sostinguts de guitarra, els contrapunts de piano o el mateix ritme del picar de dits. Per la seva banda, Jimmy Vallance trenava capes i textures pel mig del relat, amb clicks, percussions minimalistes i línies de sintetitzadors que apel·laven tant a la tradició house com a l’electropop. El resultat era equilibrat i engrescador. La veu destacava en un flux sintètic, era emotivitat expressada amb sonoritat contemporània: emotrònica en estat pur.

La crítica va reconèixer els mèrits de “Days gone by”, i l’àlbum ha tingut un llarg recorregut. L’interès per Bob Moses va provocar que es publiqués “All in all”, recopilatori dels primers EPs del grup. La seva component electrònica ha atret productors com Matrixxmann, A-Trak, Joris Voorn i RAC, que han remesclat diversos temes de l’àlbum. “Tear me up” ha estat l’elecció estrella, de la qual els italians Tale of Us (Carmine Conte & Matteo Millen) n’han fet una versió de dimensió èpica.

Des de la publicació de “Days gone by”, Bob Moses ha passat de ser  talent emergent a una elecció pertinent en el calendari anual de festivals. Aquest any el seu nom ha aparegut en cartells tan prestigiosos com el Festival Coachella i la Miami Music Week , o al Sónar, on van superar amb escreix el repte d’il·luminar la seva proposta noctàmbula sota el sol del SónarVillage.

bob-moses_dgb_never-enough-edition_final

A mitjans d’agost, la discogràfica Domino Records va publicat una versió ampliada de l’àlbum. A les deu cançons de l’edició original, “Days gone by. Never enough edition” n’afageix deu més, amb dos bonus tracks, una versió acústica de “Before I fall”, tres versions en directe a més de les remescles abans esmentades.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s