Els 5 anys de l’home-màquina: “Drive”

Clàssic cinematogràfic i musical

Avui fa cinc anys de l’edició digital de la banda sonora de “Drive” (06.09.2011, Lakeshore Records). El thriller neo-noir de Nicholas Winding Refn és un clàssic cinematogràfic contemporani, la simbiosi perfecte entre interpretació, guió, posada en escena i música.

L’actor Ryan Gosling dóna vida a un personatge anònim, que llueix un escorpí brodat al dors de la seva jaqueta de setí. És un mecànic i pilot expert, especialista de Hollywood en escenes d’acció que, de tant en tant, es fa un sobresou com a conductor solvent per a fugides en afers il·legals. És un professional racional i meticulós, que funciona com un rellotge. El seu codi d’actuació ve marcat pels cinc minuts estrictes que concedeix als seus “clients” des que surten del cotxe fins al moment d’accelerar de nou i sortir corrents. No hi ha temps d’espera més enllà d’aquest marge. Si es compleixen la seves normes, garanteix portar-los a la seva destinació sans i estalvis, circulant pels carrers de Los Angeles amb tota la parsimònia, sempre amatent a qualsevol contratemps i disposat a demostrar les seves habilitats al volant si s’embolica la troca. És un antiheroi actual, versemblant, de qui es pot especular sobre el seu passat conflictiu sense temor a errar. Un passat que sembla tenir dominat sota una aparença freda i distant. Les circumstàncies s’encarreguen de treure-li la cuirassa. El seu desig d’arribar a ser pilot de la NASCAR s’estronca en veure el desemparament d’una mare i el seu fill. La seva vida fa un tomb cap a la reacció, que és visceral i violenta, amb un final pensat i executat gairebé com a una immolació.

Winding Refn va definir el protagonista de “Drive” com a “mig màquina, mig humà”. Certament, és una màquina infalible a bord del seu Chevelle Malibu del 73. Aquest model de Chevrolet, l’últim dissenyat per John Z. DeLorean per a la marca, s’adiu a la personalitat del conductor fins a compartir part del seu protagonisme. Un cotxe que era eficient i fiable, amb tots els avançaments en seguretat del moment, però que no tenia la fama dels “musculosos” de l’època daurada de Detroit, els anomenats “muscle cars”. Malgrat les seves característiques, molt apreciables, va passar desapercebut al moment de sortir al mercat. És el cotxe perfecte, que ajuda a definir aquest personatge al volant. Li assegura total indiferència, cap curiositat pel seu gran potencial i prestacions. És la metàfora de la pel·lícula. Una carrosseria pretesament anodina, sense cap signe o voluntat de lluïment, que amaga un gran cor al seu interior, ple de noblesa i sentiments. És el retrat mateix de l’home-màquina que és “Drive”.

                            drive-central

Aquesta idea es reforça amb una encertada banda sonora original, creada per Cliff Martinez, responsable de la música que il·lustra pel·lícules com “Wonderland”, “Traffic” i, entre altres, “Sexe, mentides i cintes de vídeo”. El que va ser bateria de la primera època de Red Hot Chili Peppers es va inspirar en la fredor maquinal, però emotiva, del tecno pop, marc referencial establert per Kraftwerk des dels anys 70. A les catorze composicions instrumentals de la partitura, Martinez va tenir l’encert de afegir-hi artistes que, en el tombar de la segona dècada del nou mil·lenni, mantenien viu el llegat del synth pop dels anys 80.

     

El francès Kavinsky (Vincent Pierre Claude Belorgey) obre amb “Nightcall”, acompanyat per la segona veu de Lovefoxxx, la cantant del grup brasiler CSS. El tema dóna títol a l’EP publicat per Record Makers el 2010, produït per Guy-Manuel de Homem-Christo (Daft Punk) i mesclat per SebastiAn. La cançó defineix l’argument de “Drive”amb les quatre estrofes inicials: “I’m giving you a night call to tell you how I feel/ I want to drive you through the night, down the hills/ I’m gonna tell you something you don’t want to hear/  I’m gonna show you where it’s dark, but have no fear”.

            whole

El compositor i productor nord-americà Jimmy Jewel fa dues aportacions a “Drive”. La primera és amb “Under your spell”, un dels temes de l’àlbum “II” (Italians Do It  Better, 2009) firmat per  Desire, el grup que va formar al costat de Nat Walker i Megan Louise. La cançó il·lustra l’atracció mútua que experimenten el protagonista i la seva antagonista femenina, paper interpretat per l’actriu Carey Mulligan: “Do you know the difference between love and obssession?”

El francès College (David Grellier) col·labora amb els canadencs Electric Youth en un altre dels puntals de “Drive”. La cançó “A real hero” procedeix  de l’EP del mateix títol, publicat el 2009 pel segell belga Flexx.

“O my love” és la balada retro, el contrapunt d’aquesta immersió en el synth pop derivat dels anys 80. Originalment la interpreten Katyna Ranieri i Riz Ortolani a la banda sonora de la pel·lícula italiana “Addio Zio Tom” (1971).

Johnny Jewell, actuant com a líder del grup The Chromatics en aquesta ocasió, incorpora “Tick of the clock”, que va aparèixer a l’àlbum “Night Drive” (Italians Do It Better, 2010). El tema està fet a mida per a les escenes de rellotge del protagonista.

La repercussió de la banda sonora original de “Drive” ha contribuït a mantenir saludable la referència musical dels anys 80 més sintètics tant en el món del pop com en l’electrònica. Els exemples es troben des de Sky Ferreira, BØRNS, Bleachers o The Wombats a Com Truise. Precisament, el 2014, l’exdj de BBC Radio 1, Zane Lowe (actual presentador de Beats 1), va promoure l’experiment de crear una banda sonora alternativa del film. “Radio 1 Rescores: Drive-Curated by Zane Lowe” va rebre el vistiplau del mateix Nicholas Winding Refn, amb contribucions de Chvrches, Foals, Jon Hopkins; Bastille, Banks i  SBTRKT.

L’estètica musical de “Drive” i la seva influència arriba fins a l’actualitat. Hi és present a la banda sonora original de la sèrie de televisió “Stranger Things”, èxit actual de Netflix. Els seus creadors, els nord-americans Kyle Dixon i Michael Stein, membres del grup S U R V I V E , ja tenen enllestit el que serà nou àlbum del grup, que s’anomena “RR7394” i sortirà a la venda a finals de setembre.

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s